​

Versió del Marc

 

Quan sortia de l'escola estava indignat. Expulsat? Per quin motiu? L'Alberto

no hem passava ni una. No hem treia l'ull de sobre, ni a mi, ni al Guillem,

esperant a que fessim alguna cosa malament. No va ser el pitjor moment

per ser expulsat, ja que m'havia deixat l'ordinador obert a sobre el meu

escriptori. Aquell ordinador contenia informació per la qual es pagaria milions

d'euros. Organitzacions terroristes i estats havien intentat hackejar-me, pero

cap podia penetrar l’antivirus que vaig crear.

 

Al sortir de l'escola, una furgoneta negra va para davant del Guillem i de mi. Una persona va baixar, i, apuntant-nos amb una pistola ens va fer entrar. La seva veu era greu i aspera, i parlava amb un accent rus. Vam obeir. La furgoneta, amb un aspecte atrotinat, va accelerar. L’home, de mitjana edat, i amb una cicatriu a la galta, ens mirava fixament. Ni en Guillem ni jo vam gosar d’obrir la boca. Al cap d’uns vint minuts la furgoneta es va aturar. L’home va obrir la porta, i ens va fer fora de la furgoneta. Quan vam sortir, ens vam trobar en un lloc abandonat, solitari. Hi havia una nau vella. A la porta, i esperaven dos homes armats amb un fusil. Ens van obrir les portes, i vam entrar. A l’interior, hi era la meva novia. Un home va venir directament a mi, i em va preguntar per la contrasenya de l’ordinador. Li vaig dir, i tot seguit, em van matar.